Laura
El Design Thinking és una metodologia basada en un conjunt de principis que ajuda les empreses a resoldre problemes complexos a través de 5 fases:
Basant-se en aquestes mateixes 5 fases, Jake Knapp va crear a Google el 2010 un procés de 5 dies (reduït a 4 en la seva versió 2.0) anomenat Design Sprint, la qual cosa oferia una manera estructura i acotada d'innovar, validar idees en un període curt de temps.
Això s'aconsegueix reduint les fases de Lean Startup (que defensa que un projecte ha de passar per un procés circular d'Idear, Construir, Llançar i Aprendre) a treballar només en les fases d'Idear i aprendre abans d'invertir més temps i recursos.
Els Design Sprints milloren la col·laboració, redueixen riscos, alineen l'equip cap a una mateixa direcció, mitiguen la incertesa i acceleren les idees cap a una cosa tangible.
Quan tens un gran repte a resoldre: És el moment perfecte perquè ens permet explorar i validar idees abans d'invertir temps i recursos en el seu desenvolupament.
Quan vols presentar al teu equip o directiu una proposta per destinar més pressupost a un projecte: En crear prototips d'alta fidelitat en un període curt de temps, pots presentar una proposta concreta i tangible als teus superiors o stakeholders. Això permet entendre millor el potencial del projecte i prendre decisions informades sobre l'assignació de pressupost.
Quan ja hi ha un producte existent i es vol millorar, però no se sap per on començar: Aquest cas té un avantatge, i és que ja partim d'una experiència prèvia, cosa que vol dir que ja hi ha un coneixement i un aprenentatge darrere de totes les idees que sorgeixin.
Quan hi ha disparitat cap a on ha d'anar un projecte: Els Design Sprints són ideals per alinear equips multidisciplinaris al voltant d'un objectiu comú i prendre decisions estratègiques decidint conjuntament.
Quan la inversió econòmica o de temps és alta: En dur a terme un Design Sprint, es pot obtenir retroalimentació ràpida dels usuaris i validar conceptes clau, cosa que ajuda a reduir el risc de crear un producte que no respongui a les necessitats del mercat.
I és que no: com hem vist al punt anterior, el Design Sprint no serveix per a tot. Vegem ara en quins casos és millor anar a una alternativa.
Quan no és un problema de disseny: dels diferents aspectes que cal tenir en compte en un projecte (desitjabilitat, viabilitat i factibilitat), en un Design Sprint es treballa la desitjabilitat.
Quan no n'hi ha prou amb un prototip fet en un dia: si el projecte és massa gran, voldrem abastar massa i ens deixarem alguna cosa pel camí. El Design Sprint funciona especialment bé per a reptes molts més precisos. Per exemple, és millor centrar-se en millorar el procés d'Onboarding que no pas una aplicació sencera.
Quan no tenim prou informació per realitzar la primera part del projecte: en aquests casos, recomanem fer un Research Sprint, que se centra a investigar per recopilar la informació necessària.
Així que t'has decidit a dedicar quatre dies a un gran repte per resoldre. Genial! En aquest cas, us acompanyarem en tot el que necessiteu per dur a terme aquest workshop dins de la vostra empresa. Què necessites per fer-ho?
Escull un repte important: Trobaràs certa reticència a invertir 4 dies en una cosa no tangible, especialment a directius: Per convèncer-los, cal que el repte a resoldre tingui prou pes perquè els beneficis de trobar una solució siguin més grans que els impediments per no fer-ho.
Busca els experts i calendarissa una entrevista: Enfocant-nos el primer dia a entendre, ho fem escoltant els experts, ja siguin de dins de l'empresa o usuaris, però no cal que estiguin a la resta del workshop, per la qual cosa enviarem una convocatòria per fer-les en 20 minuts. Les entrevistes duraran 2-3 hores en total.
Reuneix un equip per a l'Sprint: És important que sigui multifuncional, ja que diferents punts de vista donaran diferents solucions.
Busca algú que prengui decisions: Sovint serà un superior que està relacionat amb aquest sector o projecte, i precisament aquest perfil no tindrà 4 dies per estar a un workshop; aconsegueix que estigui sobretot la primera part de dilluns per obtenir informació, i la primera part de dimarts per votar.
Bloqueja 4 dies al calendari del teu equip
Aconsegueix una sala i subministraments per als exercicis Pren nota: post-its, retoladors, una pissarra, cafè, snacks… i un rellotge!
Aquests 4 dies els destinarem, com veiem, a les mateixes fases que ja havíem vist a l'esquema de Design Thinking, ia continuació presentarem les tasques per a cadascun; les tècniques utilitzades sovint requereixen de més explicació, per això, i en lloc de fer més extensible aquest article, escriurem al llarg de les setmanes entrant al detall de les tècniques que esmentem a continuació.
El tercer dia ja tenim una solució amb cara i ulls. Passem-la ara a la persona que millor se li fa fer prototips, perquè converteixi els esbossos treballats en alguna cosa que puguem posar a prova.
El darrer dia ens vam centrar a testejar la solució.
Després d'aquests 4 dies tenim un prototip en alta fidelitat i un informe de tota la informació recapitulada. Podem aprofitar aquest darrer dia per presentar els resultats al client o als directius interessats en la solució, o bé iterar en la solució amb el feedback rebut el dia anterior.
El Design Sprint es fa servir només per a productes digitals? No necessàriament productes digitals, però han de ser relacionats amb el Disseny i la desitjabilitat del projecte (per això s'anomenen Design Sprints). És a dir, és possible que el repte inicial sigui més obert i doni peu a idees que no tenen a veure amb Disseny; el Design Sprint funciona fins arribar a aquest punt, de poder fer Brainstorming per solucionar aquest problema. Tot i això, no es podrà passar al Prototipat en casos d'idees que no es puguin “dissenyar”.
_I si no sabem dibuixar o el meu equip no és creatiu? _ No cal que sapigueu dibuixar, de fet un dels mandats al Design Sprint és 'Feo está bien', ja que l'esbós ha d'usar-se només com una eina d'expressió per reflectir les teves idees, i en cap cas no es jutjarà l'aspecte sinó la solució que ofereix. Pel que fa a la creativitat, n'hi haurà que estan més desentrenats que altres, però creiem fermament que l'ésser humà és creatiu de per si mateix; a més, la creativitat no s'ha d'associar només al món artístic o de disseny, cadascun en el seu àmbit és creatiu.
Si el repte és sobre el sector de màrqueting, l'equip de l'Sprint ha de ser el de Màrqueting? No, de fet com més multifuncional, millor. El que sí que condicionarà el fet que sigui sobre Màrqueting és els experts a qui s'entrevistarà, i potser el prenedor de decisions a triar.
S'han de fer deures per atendre un Design Sprint? Si bé no cal fer feina prèvia com a tal, sí que és important assegurar-nos que l'equip i els experts coneixen prou sobre el repte (o dels usuaris en el cas de ser un producte). Hi ha alguns casos més complexos en els que es realitzarà un Research Sprint abans.
Moltes empreses decideixen fer Design Sprints pel simple fet de voler-ho fer i amb la promesa d'una solució en una setmana. Però el cas és que el Design Sprint només funciona quan s'hi ha arribat per necessitat, i es fa servir aquest mètode com el que és, un mètode per encarar un repte i arribar a la seva solució mitjançant la co-creació.
Fins aquí aquestes primeres nocions per fer un Design Sprint per vosaltres mateixos; si creus que teniu un repte a resoldre o una idea a validar però no voleu fer-ho sols, fes-nos arribar un missatge esmentant 'Design Sprint' i ens ocupem nosaltres del re( s)to.
Imatge de portada de Kelly Sikkema.
