Laura González
Una avaluació heurística és un mètode d'inspecció en què 2 o 3 experts en usabilitat revisen una interfície comparant-la amb uns principis de disseny reconeguts —normalment les 10 heurístiques de Nielsen— per detectar problemes d'usabilitat abans que els pateixin els usuaris.
Està en boca de tot/a bon/a dissenyador/a, que un producte ha de ser usable. Aquesta afirmació no es limita només a l’àmbit digital: l’ergonomia en productes físics com utensilis de cuina és indispensable. Un altre exemple que ha tingut una evolució considerable és la rentadora: la usabilitat en aquest electrodomèstic es refereix a la facilitat i eficàcia amb la que les persones renten la roba gràcies a ella, ja sigui fa 50 anys o ara. No obstant, el fet d’empatitzar amb el seu públic, veure casos d’ús reals i no dependre del manual d’instruccions, l’han portat a que l’experiència de posar una rentadora sigui més accessible a tothom.
Si tornem als fonaments de qualsevol experiència d’usuari, ens trobaríem amb la piràmide de Maslow aplicada al nostre àmbit:
De manera indispensable, una experiència ha de complir amb la seva funció. El següent nivell contempla el que es necessita una experiència: que funcioni de manera consistent (sent així, fiable) i usable (que es pot utilitzar amb facilitat). I els últims dos nivells són ja desitjables, que és que l’experiència no només provoqui emocions positives (agradable) sinó que tingui una missió i una ètica darrere.
Avui ens centrarem únicament en quan un producte ha de ser usable. Però com podem avaluar que realment la usabilitat és com ha de ser? Aquí és on entra l’avaluació heurística.
Una avaluació heurística és un mètode que ens permet detectar problemes en la usabilitat d’una interfície a partir de seguir uns principis de disseny establerts. Nosaltres, fem servir els de Jakob Nielsen.
“Presteu atenció a allò que els usuaris fan, no a allò que diuen.” Jakob Nielsen.
L’avaluació heurística l'oferim com a part del servei de Consultoria digital, que recull la nostra branca d’estratègia i conceptualització d’Omo, quan arriben clients amb una plataforma que no els està funcionant com els agradaria i que voldrien millorar.
No obstant, sovint també fem servir aquesta eina en la fase de Prototipat, quan el disseny està llest per desenvolupar, com a guia o filtratge per tal de descartar qualsevol error que se’ns pugui haver passat per alt.
El 1994, Jakob Nielsen va publicar els 10 principis de la usabilitat, coneguts des de llavors com les heurístiques o normes heurístiques de Nielsen. Són les següents:
L’usuari ha d’estar informat en tot moment de l’estat del sistema, això es tradueix en una retroalimentació clara quan es vol saber què està passant.
S’ha de dissenyar una interfície amb la qual l’usuari se senti familiaritzat, aconseguint-ho amb el llenguatge i les associacions conegudes.
L’usuari ha de tenir control total sobre la interacció que se li ofereix. És a dir, en cas de poder realitzar una acció, ha de poder també revertir-la o sortir-ne abans de fer-la. Aquest principi acull la idea d’un equilibri entre guiar l’usuari sense obligar-lo a anar per on nosaltres vulguem.
La interfície ha de ser consistent i seguir uns estàndards de la indústria, de manera que l’usuari ja se senti familiaritzat amb paraules, accions i situacions en aquesta nova plataforma. Quan les solucions formen part d’una mateixa marca, actualment ja s’està instaurant el Design System a l’hora de dissenyar com a solució no només per aquest principi sinó per una millor col·laboració i comunicació entre equips. Gràcies al Design System també és més fàcil mantenir la consistència exigida entre resolucions i dispositius.
Millor prevenir que curar: sempre serà millor dissenyar avançant-se a possibles situacions que corregir-les un cop fetes, per tal d’evitar una emoció negativa a l’usuari. Per exemple, sovint s’ofereixen confirmacions i verificacions abans de realitzar una acció important.
L’usuari és capaç de recordar una mitjana de 7 coses alhora. Hem de procurar que no sigui necessari dependre de la càrrega cognitiva, sinó fer visible i consistent la solució de manera que l’usuari reconegui aspectes anteriors.
La solució ha de comprendre, dins del públic ja contemplat per fer-la servir, el seu punt en la corba d’aprenentatge: això es tradueix tant en tutorials o onboardings quan aterra a la solució, com en dreceres per realitzar més ràpid una acció que ja es coneix àmpliament.
Tot allò que no sigui útil perquè l’usuari arribi al seu objectiu és quelcom que pot despistar-lo i ocupar espai visual innecessari. És per això que es defensa un disseny que només contempli el necessari per llegir fàcilment el que es vol transmetre i el que es vol que faci l’usuari.
En cas d’haver arribat a un cas d’error, és important tant transmetre-ho com oferir solucions, de manera que ho sàpiguen i puguin fer-hi quelcom al respecte.
Posarem a fàcil disposició dels usuaris informació que els doni suport davant qualsevol dubte o problema al qual ens puguem avançar.
Ara que ja sabem què és una avaluació heurística, per què s’utilitza, quan entra en joc i els principis que la conformen, fem un cop d'ull als passos per realitzar-la:
1. Definim l’abast Hem de decidir si volem avaluar tot un web (només en casos petits) o si només avaluarem certs aspectes.
2. Proporcionar context En cas d’avaluar certs aspectes, s’han de construir unes històries d’ús i tasques a realitzar per contextualitzar l’avaluador.
3. Establim un sistema de rang Per tal d’objectivar-ho al màxim possible, la nota resultant de cada punt serà dins d’una escala de valors (sent per exemple 0 gens aplicat i 3 molt ben aplicat).
4. Avaluem la solució Analitzem la tasca o solució sota el prisma de cada principi heurístic i comprovem si el compleix com s’espera, llistant tots els problemes que veiem relacionats amb aquell principi i donant una nota dins del rang establert i segons la gravetat del problema.
5. Donem una nota final de cada principi heurístic Gràcies a la puntuació obtinguda, podrem calcular quin percentatge d’èxit té aquell disseny en cada norma d’usabilitat. D’aquesta manera, el client pot saber quin principi té més urgència i, per tant, dedicar-hi més atenció.
6. Per cada problema, una recomanació Hem de proporcionar una proposta per millorar cada problema detectat. Sovint, acompanyem la millora amb exemples de com resolen els referents aquell punt en qüestió.
Usability heuristics template, de Bart Szczepansky Link
L’avaluació heurística i el User testing, tot i que tracten d’una valoració de la usabilitat que realitzen persones i a vegades fins i tot en la mateixa fase de prototipat del disseny, no s’han de confondre, ja que tenen objectius diferents.
Mentre que el user testing el realitzen potencials usuaris de la futura eina o plataforma, l’avaluació heurística la realitzen 2 o 3 experts en usabilitat. D’altra banda, el user testing se centra en l’experiència d’usuari, ens permet veure com interactuarien usuaris reals en el seu entorn natural i proporciona feedback valuós tant per detectar millores com per a futures oportunitats. En canvi, l’avaluació heurística es limita a verificar si la interfície compleix uns principis que sí o sí ha de seguir perquè es pugui dir que és usable segons els experts en usabilitat.
Són 10 principis generals de disseny d'interfícies publicats per Jakob Nielsen el 1994. S'utilitzen com a llista de comprovació per avaluar la usabilitat de webs, apps i qualsevol producte digital.
El més habitual és que la facin entre 2 i 3 experts en usabilitat de manera independent i que després es posin en comú els problemes detectats.
L'avaluació heurística la fan experts comparant la interfície amb principis d'usabilitat; el test d'usuaris el fan usuaris reals realitzant tasques. Són complementaris.
És la taula on es puntua cada heurística (per exemple, de 0 a 3) i s'anoten els problemes detectats i la seva gravetat, per prioritzar les millores.
Si creus que la teva plataforma necessita una avaluació heurística per detectar què es pot millorar, sol·licita una xerrada amb nosaltres i t’explicarem com posar-nos-hi mans a l’obra!
Imatge de portada: Foto de J Lee en Unsplash
Julia Soler
Julia Soler
Laura González
Laura González